El projecte
Tots a una veu és una pel·lícula coral que sorgeix en un moment de crisi en que l’audiovisual valencià sembla condemnat a l’extinció. La iniciativa naix d’un equip de professionals que decideix unir forces per a produir una pel·lícula de forma totalment independent amb l’únic objectiu de reflexionar al voltant dels temes que ens preocupen i que poguera visionar-se en tants espais com fóra possible.
A partir d’aquesta proposta es va anar generant tot un equip de treball on, diferents professionals de l’audiovisual, col·laboraren activament amb el seu temps, la seua feina i també el seu equip tècnic. Des d’un primer moment es va decidir dur a terme el projecte sense ajudes ni subvencions de cap tipus, això suposava assumir els costos que els distints rodatges pogueren originar i també treballar amb una sèrie de limitacions. Per això mateix, si ha sigut possible finalitzar amb èxit el projecte, és gràcies al fet que tots els professionals treballaren de forma altruista, assumint com a propi l’esperit inicial del projecte.
La unitat d’aquestes veus ha donat origen a un projecte comú compost per 10 curtmetratges diferents. 10 visions cítriques sobre l’actualitat de la Comunitat Valenciana amb l’únic objectiu de reflectir la València que nosaltres vivim. Nosaltres hem arribat fins ací, hem aconseguit acabar la pel·lícula; el següent pas és que tu la veges.
La pel·lícula es va estrenar el 12 de setembre de 2013 al Centre Octubre de Cultura Contemporània i està disponible on-line de forma gratuïta des del 9 d’octubre del mateix any.
HYPERLINK "http://totsaunaveu.es/"http://totsaunaveu.es/
GUIONISTES VALENCIANS, TOTS A UNA VEU
Diuen que han tocat fons i que ara cal alçar-se. 12 guionistes treballen des d’abril en 11 curts on l’educació, la sanitat, els aeroports sense avions o l’atur al País Valencià són tractats des d’un punt de vista personal. Peces d’un trencaclosques que s’encaixaran en la pel·lícula Tots a una veu, obra de pressupost zero que estarà enllestida al febrer.
L’objectiu del film és la denuncia. Per això, i per ser un himne molt cantussat per un sector de la nostra societat, el que realment pretenen els seus directors és remoure encara més els estómacs de la València que l’entona. Guadalupe Sáez i Rafa Ferrero decidiren no comptar amb cap ajuda ni subvenció econòmica per diverses raons. La més important, el temps. “Era necessari fer-ho i era necessari fer-ho ja”.
Cap dels dos és partidari del treball no remunerat però, en aquest cas, el projecte mereixia ésser l’excepció, de fet va rebre una gran acollida. Davant la situació econòmica actual al País Valencià arribaren a la conclusió de que calia fer alguna cosa. “I el que nosaltres sabem fer és contar històries”.
Per a Guadalupe, aquest llargmetratge és la consecució d’un deute que l’audiovisual valencià tenia amb la societat. “Al món del teatre valencià sí s’han llençat missatges però l’audiovisual tenia eixa espineta clavada”. Amb Tots a una veu s’està saldant un deute.
El problema en el cas valencià és doble, assevera Rafa. “A València no hi havia pràcticament productores que no treballaren per a Canal 9 pel que mai s’han preocupat per fer productes competitius a nivell estatal”. Ara, amb un ERO a RTVV, que suposarà més de 1.000 persones a l'atur a aquestes productores els queda poca cosa a fer, lamenta.
Una situació que s’agreuja, reconeix Guadalupe, si ampliem el camp visual. “En només huit anys la Generalitat ha tancat sis teatres, quasi un per any. La cultura es mor i a nivell institucional no es fa res”. No podem oblidar, matisa Rafa, que estem parlant d’una industria que dona de menjar a molta gent, no només als “alternatius culturetes” que volem escriure. S’estan rodant els millors vídeos de boda de la història. Gent amb milers d’hores d’experiència en cinena i televisió es dedica a gravar bodes. Hui en dia ser guionista implica fam”.
Davant aquesta situació els més optimistes advoquen per l’associacionisme i la lluita contínua. Per a Guadalupe, no s’ha de deixar que des de les altes esferes es carreguen els nostres drets. “Hem de fer, hem d’estar i cal lluitar”.
Des dels múltiples debats i converses que es porten a terme en l'Associació de Guionistes Valencians a la qual pertany Rafa Ferrero es parla molt d’un canvi en la forma de funcionar del sector cultural. L’aparició d’Internet com una alternativa als grans conglomerats d’intermediaris està suposant una revolució en el món audiovisual.
La desaparició dels agents que impedeixen que la cultura brolle del creador al ciutadà de manera directa és la raó per la qual volen que aquest film acabe essent públic a la xarxa. La dificultat està en trobar la rendibilitat: “Viure d’internet hui per hui encara és difícil, però som conscients que deuria hi haure un canvi en el sector audiovisual”.
Una vegada finalitzen els rodatges Paco Barreda serà l’encarregat d’unir les històries. Argumentalment el nexe és la localització (País Valencià) i el missatge, la denuncia. Malgrat ser curts diferents amb guionistes distints i històries paral·leles, el llargmetratge comptarà amb una sèrie d’elements que jugaran amb l’espectador i que afavoriran la continuïtat amb el muntatge. “El que volem és que arribe a la gent”.
Per a Guadalupe i Rafa fer aquest tipus de treball va més enllà d’un simple entreteniment. Tots dos van a acabar l’any havent rodat una pel·lícula i açò ja són paraules majors. “El que no s’ha de fer és parar perquè si ho fas t’entren ganes de treballar de cambrer cobrant cinc euros l’hora”.
Amb aquest tipus de projectes els guionistes i altres professionals del sector poden mantenir-se en contacte amb allò que volen fer. Reconeixen que continuar amb Tots a una veu i veure’l realitzat els aporta “dignitat”, més que un sou a final de mes. Són moltes les alegries que s’han emportant des que ha començat el procés de rodatge. Els col·laboradors no han parat de créixer des del primer dia. “Hem tingut molta sort amb tot l’equip que s’ha implicat des del primer moment. Açò t’agrada, et plena i és preciós”.
Beatriz Pascual ( HYPERLINK "http://www.nonada.es/"www.nonada.es 03/10/2012)
L'AUDIOVISUAL VALENCIÀ ES REIVINDICA I S'UNEIX PER A FER CRÍTICA SOCIAL
El sector audiovisual valencià ha estat, sens dubte, una de les víctimes de l'esfondrament de Ràdiotelevisió Valenciana (RTVV). La fallida econòmica després d'anys d'una gestió econòmica calamitosa no ha acabat només amb un expedient de regulació d'ocupació que ha afectat bona part dels treballadors de la ràdio i la televisió públiques del País Valencià, sinó que ha arrossegat en la seua caiguda productores i empreses de doblatge que tenien en l'ens públic el seu principal (o únic) client.
Enmig d'aquest panorama, un grup de professionals del sector que estaven aturats va decidir fa un any engegar el projecte col·lectiu Tots a una veu, una pel·lícula col·lectiva que té per títol un vers de l'himne oficial de la Comunitat Autònoma Valenciana i que està composta per deu curtmetratges crítics amb la situació econòmica, social i política del País Valencià. L'estrena tingué lloc el passat 12 de setembre a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.
“Volíem continuar fent el que sabem fer, treballant, si bé no ho hem fet en les condicions ideals”, explica Guadalupe Sáez, una de les seues impulsores. Tots a una veu s'ha realitzat en molt poc de temps, sense cap tipus d'ajuda pública i la gent que hi ha participat -entre ells moltes cares conegudes del teatre i la televisió- ho ha fet de manera gratuïta, per la qual cosa tos els passis que se'n facen seran de bades.
“Hi ha gent que porta molts anys fent crítica social [al País Valencià] des de sectors com la literatura o el teatre, amb obres de molta qualitat com Zero responsables -sobre l'accident del metro de València- o Valèntia”, assegura Sáez. Ara arriba el torn del sector audiovisual que, tot i les precaucions d'aquesta guionista i dramaturga (“no sé si podrem fer-ho tan bé com s'ha fet en el teatre”), amb Tots a una veu segueix la mateixa línia de denúncia política de la realitat valenciana.
Les històries que conten els diferents curts -majoritàriament en castellà- són ben variades i l'únic punt en comú és la crítica: hi ha la crisi familiar que pateix una consellera de Cultura que es veu obligada per la normativa europea a escolaritzar les seues filles en una escola pública (Dimitir o no dimitir); el recorregut frenètic que fa un home pels saturats hospitals públics de València buscant la seua parella a punt de parir (Fallada d'inducció); un programa fictici de venda per televisió que ofereix una targeta per a pagar suborns sense ser descobert (Smart Money); o les conseqüències que té la passivitat per a un ciutadà que mai no ha protestat (Judici inicial).
El resultat de tot plegat és una obra condicionada per la precarietat material amb què ha estat bastida i, com acostuma a succeir en les creacions col·lectives, la qualitat de la qual oscil·la segons la peça. Però els grans encerts de Tots a una veu són, d'una banda, fer riure l'espectador al temps que assenyala sense contemplacions alguns dels principals mals de la societat valenciana; de l'altra, contribuir a obrir el camí perquè el cinema siga al País Valencià una eina de conscienciació social -com ha fet darrerament el teatre-.
Borja Català València ( HYPERLINK "http://www.laccent.cat/"www.laccent.cat)
LA FITXA
Yo fui Darth Vader. Direcció i Guió: Paco Barreda.
335. Dir.: Paco Barreda i Guadalupe Sáez
Fallada d'inducció. Dir.: Mertxe Aguilar i Paco Barreda
El juicio inicial. Dir.: Mar Solana i Paco Barreda
Dimitir o no. Dir.: Paco Barreda i Carmen Valera
Smart Money. Dir.: Nacho Díaz i Juan Antonio Cerezuela
I tu de què rius? Dir.: José Ramon Carralero
Haciendo de Valencia nuestro hogar. Dir.: Néstor Vilar i Alfonso Suárez
Què és un guitar Hero? Dir.: Óscar Bernàcer
Salnitre. Dir.: Òscar G. Romà
PRÒXIMA PEL·LÍCULA
SEARCHING FOR SUGAR MAN / Suècia, 2012
Malik Bendjelloul
A finals dels anys 60, un misteriós músic va ser descobert en un bar de Detroit per dos productors que van quedar enamorats de les seues melodies commovedores i de les seues lletres profètiques. Van gravar dos discos que ells creien que situarien l’artista com un dels més grans de la seua generació. No obstant això, l’èxit mai no va arribar. De fet, el cantant va desaparéixer en la foscor. Mentre la figura de l’artista es perdia en l’oblit, un dels seus vinils va arribar a la Sud-àfrica de l’Apartheid, s'hi va multiplicar per tot el país en gravacions pirates, i durant les dues següents dècades Rodríguez es va anar convertint en un fenomen, en una icona de la llibertat i el "antiestablishment". Molt de temps després, dos fans sud-africans es van encabotar a esbrinar què va passar realment amb el seu heroi. La seua investigació els va conduir a una història encara més extraordinària sobre el mite de l’artista conegut com "Rodríguez". Aquesta és una pel·lícula sobre l’esperança, la inspiració i el poder de la música.
No hay comentarios:
Publicar un comentario