Humpday

24 Març

L’Hump! és un festival organitzat cada mes d’octubre per la revista americana de Seattle, The Stranger, i que premia el millor vídeo pornogràfic amateur. Una trobada d’aquest tipus, en un país amb una gran part de la seua població puritana, ha collit un bon grapat de detractors però, sobretot, un enorme èxit entre els seus nombrosos participants i públic. Però no tractarem ací sobre l’últim guardonat de Hump! sinó d’una esplèndida comèdia que té relació directa amb aquest festival. 

La directora d’esta comèdia és una dona, Lynn Shelton, que ja ha analitzat en els seus treballs anteriors les fronteres de la identitat sexual. En el seu tercer llargmetratge afegeix una bona dosi d’humor a una situació en què els dos protagonistes, obnubilats per la seua heterosexualitat, quan decideixen traspassar els límits es troben totalment desorientats. Què fer? Mantindre la seua paraula d’home i realitzar el que no tenen cap gana de fer o oblidar-ho tot i posar en dubte la seua paraula? 

Els dos actors protagonistes, Mark Duplass i Joshua Leonard, estan que se n’ixen (no es tracta d’un doble sentit) i la seua interpretació no va passar desapercebuda al Festival de Cine de Gijón, on van ser premiats. Els excel·lents diàlegs i les escenes de l’hotel o quan la dona de Ben descobreix el projecte del seu marit són divertidíssims moments del millor cine indie americà. 

 HYPERLINK "http://cine-invisible.blogs.fotogramas.es/2011/01/10/humpday-ee-uu-2009/"http://cine-invisible.blogs.fotogramas.es/2011/01/10/humpday-ee-uu-2009/ 

ENTREVISTA AMB LYNN SHELTON

Premio del Jurado en Sundance y Mejor Director y Mejor Actor (ex aequo, Mark Duplass, Joshua Leonard) en Gijón. Fresca, espontánea y natural, el particular Humpday de Lynn Shelton confirma que es y será una de las propuestas más reveladoras del panorama independiente para el próximo año. La película retrata la amistad y las relaciones humanas a partir de una hilarante situación como la que desencadenan Ben y Andrew, dos amigos heterosexuales que para demostrarse su fuerte amistad deciden acostarse juntos y rodar un film pornográfico de índole homosexual. Lamentablemente, la gran acogida obtenida en ambos festivales no parece suficiente para su comercialización en nuestras salas, ya que sigue sin distribución en España. Durante nuestra estancia en Gijón, en  filmin tuvimos ocasión de conocer a su entrañable directora, una cineasta que en el breve tiempo que tuvimos ocasión de compartir con ella, al igual que su película, dejó muestras de una sensibildad y un tacto envidiables.

1.- Podries explicar-nos com sorgeix la idea de retratar l’amistat i les relacions humanes mitjançant una situació tan original com la que desencadenen Ben i Andrew en Humpday?

- A Mark (Ben en la pel·lícula) el coneixia amb anterioritat i portava temps seguint el seu treball. Cada vegada que ens ajuntàvem donàvem voltes a la possibilitat de poder rodar una pel·lícula junts i pensàvem sobre el guió. Quin tipus d’història podríem contar? Van ser hores i hores de conversa fins que vam arribar a la conclusió que volíem parlar sobre l’amistat, i per a això volíem posar els personatges en un context que els resultara incòmode. Una vegada tenint açò clar en una de les nostres tantes converses Mark em va contar una situació en què va veure una pel·lícula porno gai i com ho va passar de mal. Va ser una situació completament enutjosa per a ell. En aquest sentit els hòmes són més pudorosos que les dones. Va ser en eixe moment on a mi se’m va encendre la bombeta i vaig pensar què passaria si dos amics heterosexuals decidiren tindre sexe entre ells i sobretot, quines serien les raons que els podria portar a fer-ho. I així va nàixer Humpday.

2.- Humpday és una pel·lícula que parla sobre l’amistat i el sexe. Tot i això opine que en aquest cas el context sexual és una excusa per a reflexionar sobre de l’amistat. 

-Hi estic completament d’acord. En la meua pel·lícula volia parlar sobre les relacions humanes (tant de l’amistat com de les relacions matrimonials) i sobretot, de la relació que cada un té amb si mateix. Quan Andrew es presenta a casa de Ben tocant el timbre a les 4 del matí i Ben li obri la porta, ambdós es miren i eixe és el moment en què cada un es veu reflectit en l’altre i es fan la mateixa pregunta: Què ha sigut de mi? Qui sóc jo? Així, el rodatge de la pel·lícula porno entre ambdós es converteix en un simple vehicle per a reflexionar sobre l’amistat i de l’existència de cadascú. 

3.- En aquest sentit, Ben se’ns presenta com l’amic, casat, complidor i responsable. En canvi Andrew fester i irresponsable, es presenta com l’amic cràpula. Encara i així, em sorprén i m’agrada que siga Ben el principal instigador de rodar la pel·lícula, quan hauria sigut més lògic que fóra Andrew.  

- Hi ha un moment clau de la pel·lícula en la festa en què prenen la decisió. Ben al lavabo es mira en l’espill es trau la camisa i se solta el coll gesticulant amb gestos passotes. En eixe moment s’adona que no és qui vol ser i sent que ha de demostrar-se moltes coses per a tornar a ser ell mateix. Per esta raó, quan en plena festa bromegen sobre la possibilitat de rodar junts una pel·lícula porno Ben sent que està davant de la seua oportunitat i per això s'hi llança. I clar, Andrew poc necessita per a apuntar-s'hi.

4.- Una de les moltes coses que m’ha agradat de la pel·lícula és la naturalitat i l’espontaneïtat que transmet. Tant les converses entre els dos amics com la relació matrimonial entre Andrew i la seua esposa. En aquest sentit, crec que és gràcies a la gran interpretació dels tres i percep que ha degut d’haver-hi una intens treball en la direcció d’actors.¿Como ho vas aconseguir?

- Com he dit abans, a Mark i a mi ja ens unia una estreta amistat i ens coneixíem de fa temps. A més jo vaig viatjar moltes vegades amb ell per a veure-li interpretar i conéixer la seua forma de treballar, per la qual cosa tenia clar tot el que em podia oferir. A més, el fet d’idear el guió amb ell, va ajudar a fer que Mark coneguera a fons el seu personatge. No va haver-hi cap altra explicació que les converses que havíem tingut durant l’elaboració del guió. Quant al rodatge, en el moment de filmar el pla jo deixava la càmera encesa tot el temps i deixava que ells interpretaren, se soltaren i se sentiren còmodes. En comptes de tallar i repetir una vegada i una altra el mateix pla, la càmera no s’apagava, així en el moment en què veia que ja ho tenia com jo volia tallava. Moltes vegades ells se sorprenien i em deien, segur que ja ho tens? D’esta manera, opine que s’incentiva la naturalitat de la interpretació, i realment resultava molt gratificant.

www.filmin.es  / 28 desembre de 2009 

EN BUSCA DE UNA PELÍCULA PORNO Y ARTÍSTICA

Como si fuera un chiste, van dos amigos treinteañeros que hace una larga temporada que no se ven, y en una noche de reconciliación y borrachera deciden presentarse a un festival de cine porno amateur artístico. Eso sí, los protagonistas de su filme serán ellos mismos. Porque su propuesta es filmar a dos machotes heteros manteniendo sexo homosexual... por amor al arte. La apuesta de Humpday, que así se llama la comedia que desarrolla esta trama, es divertida y juega con una intriga: ¿acabarán teniendo sexo y filmándolo los dos amigos, o en el último momento abandonarán el reto?

En Sundance gustó y se llevó el premio del Jurado. En las salas estadounidenses no tanto. "Estrenamos en 80 salas, con intención de dar el salto a los multicines, pero no cuajó. En realidad, su público principal fueron gays y lesbianas, y los heteros no entraron al juego", confiesa Lynn Shelton, directora, guionista, productora y actriz secundaria del filme. Shelton cree en el cine-cooperativa, y Humpday, que concursa estos días en el certamen de Gijón, está rodada de esa manera. "El proyecto nació porque quería trabajar con Mark Duplass, un director y actor que me interesaba mucho".

Duplass encarna en el filme al amigo asentado, ya casado y con perspectiva de ser padre, al que la aparición de un colega de la universidad, artista que retorna de México, le pega un revolcón vital. "Rodamos en orden cronológico y con dos cámaras. Con mucha improvisación. Teníamos claro hacia dónde llevar la trama, aunque no sabíamos si al final, encerrados en la habitación del hotel, se iban a atrever a tener sexo". Humpday se filmó en diez días, en casas prestadas por amigos, con planos largos -cortesía del digital- de más de media hora que al final se recortaron en la sala de montaje. Shelton está encantada con el resultado final.

"Es mi tercer largo, y el que he hecho de forma más experimental, más en cooperativa. Además, he logrado que la gente se ría con la premisa inicial: cuál es la situación más incómoda que pueden vivir dos amigos íntimos heterosexuales". Actriz teatral en sus inicios, y ahora en largometrajes más convencionales que el suyo, Shelton tuvo que encarnar a una de las amigas lesbianas del artista. "Creo que cada actor debe ayudar a desarrollar su personaje. Y cuando este papel empezó a crecer en las últimas versiones del guión, ya no había quién lo hiciera. Por eso acabé asumiéndolo. No volveré a hacerlo porque me sentí muy frustrada por no estar con la cámara".

Lynn Shelton también deja claro: "El sexo no se puede intelectualizar. No puedes ponerte delante de otra persona y ¡hala, a ello!". ¿Existe la posibilidad de hacer filmes porno artísticos? "No, si acaso en otro género, el erótico. En realidad, la idea que mueve a los protagonistas es bastante tonta". Lo que sí existe es el festival, el certamen Hump de filmes pornos de aficionados en Seattle, la ciudad de Shelton. "Me invitaron a participar y el corto que he hecho puedes verlo en  HYPERLINK "http://www.indiewire.com/" \n _blankwww.indiewire.com . Se llama Beyond a gay y cuenta qué ocurre cuando intentan tener sexo un homosexual y una lesbiana. Es un festival muy delirante, divertido, que acaba un día con todos los creadores juntos viendo piezas porno caseras con ínfulas".

Gregorio Belinchón (EL PAÍS, 23/11/2009)

LA FITXA

EUA, 2008. 94 minuts

Direcció i Guió: Lynn Shelton. Fotografia: Benjamin Kasulke. Música: Vince Smith.

Intèrprets: Mark Duplass (Ben), Joshua Leonard (Andrew), Alicia Delmore (Anna), Lynn Shelton (Monica), Trina Willard (Lily).

PRÒXIMA PEL·LÍCULA

UNA BOTELLA EN EL MAR DE GAZA / França, 2011 

Thierry Binisti  

Tal és una jove francesa que viu a Jerusalem amb la seua família. Després de la immolació d’un terrorista en un café del barri on viu, Tal escriu una carta a un palestí imaginari en què li planteja preguntes i expressa el seu contundent rebuig a l’odi que hi ha entre els dos pobles. Fica la carta en una botella i demana al seu germà que la llança al mar prop de Gaza, on ell compleix el servei militar. Unes setmanes més tard, Tal rep la resposta d’un misteriós 'Gazaman'.