Cirkus Columbia

29 Gener

EN TIERRA DE ALGUIEN

El hombre que regresa al hogar conduciendo un Mercedes rojo, con una fortuna en los bolsillos y acompañado de una sensual pelirroja. El hombre que abandonó a su mujer, al hijo que nunca conoció y a su país, todavía Yugoslavia, liderada con mano firme por el mariscal Tito. Tras veinte años de exilio en Alemania, ese hombre, Divko Buntic (Miki Manojlovic), regresa con la conciencia victoriosa del capitalista para reclamar la casa familiar, regresa a una pequeña ciudad bosnia desorientada tras el sueño comunista (es el año 1991), cuyos habitantes, envilecidos y divididos, se ven obligados a tomar partido ante la inminencia de una contienda fraticida.

El hombre que protagoniza Cirkus Columbia es también, a su modo, el director bosnio Danis Tanovic, quien tras el asedio de Sarajevo se unió a un equipo de filmación para filmar los desastres de la guerra, y que después del inesperado éxito de su debut con la memorable pieza antibélica En tierra de nadie (2001) -premio al Mejor Guión en Cannes y Oscar a la Mejor Película de Habla no Inglesa-, continuó su carrera profesional lejos de su hogar. Filmó en Francia la olvidable L'enfer (2005), un guión inédito de Kieslowski que generó una gran desafección crítica, y más tarde viajó a Dublín para realizar Triage (2009), la historia de un fotógrafo de guerra que regresa del infierno del Kurdistán, protagonizada por Colin Farell. Tras una década surcando las inestables aguas de las coproducciones europeas, rodando en francés y en inglés indistintamente, con estrellas y presupuestos de primera línea, Tanovic regresa a su tierra natal con Cirkus Columbia.

“He realizado una especie de trilogía personal: antes, durante y después de la guerra”, explica el bosnio. El orden que ha seguido el ciclo de sus películas sería otro: primero el durante (En tierra de nadie), luego el después (Triage) y ahora el antes (Cirkus Columbia). Tanovic ha desarrollado su carrera cinematográfica bajo las coordenadas psicológicas del polvorín balcánico, y para su cuarto largometraje recupera la apariencia de una exuberante comedia burlesca en cuyo interior habita el monstruo, la atmósfera emocional de un país que se desintegra y avanza hacia la inexorable tragedia. “Viví en Bosnia durante la época que recrea la película -sostiene Tanovic- y la opinión generalizada entonces era que la guerra no nos alcanzaría. Negar la realidad y no aceptar el peligro son reacciones muy humanas. Me interesaba saber por qué el vecino puede convertirse de repente en un guardián de un campo de concentración, en un torturador o en un asesino”.

Del mismo modo en que las piezas del tablero de guerra balcánico -contendientes, periodistas, cascos azules- hacían acto de presencia en En tierra de nadie, la pequeña ciudad de Cirkus Columbia se ofrece como microcosmos de las tensiones pre-bélicas de la extinta Yugoslavia. En esa oscura calma que precede a la tempestad, como dice un personaje, “no importa lo que digas que eres, importa cómo te perciben”. El solvente guión funciona como una ecuación narrativa, un thriller tragicómico que se explica de fuera hacia dentro, desarrollando a los personajes a menudo como si fueran ideas o símbolos, de ahí las bruscas transformaciones que en ocasiones empañan las conquistas de una película de gran factura. La luminosa fotografía, magnificando la sensualidad del paisaje balcánico, refuerza el sentimiento de paraíso perdido con el que Tanovic regresa a su hogar, renaciendo a su vez como un autor que, al contrario de lo que podíamos pensar, no ha dicho todavía su última palabra.

Carlos Reviriego (EL CULTURAL, 15 de juliol de 2011)

IRONIES DE FUGIDA I TORNADA

Pot reescriure’s el passat i caminar per un present amb la pretensió de confeccionar a mesura l’immediat futur? La pàtria (quan se n’han tingut diverses) és un país o la diminuta zona familiar on hom viu i desitja expressar els seus més íntims anhels? Són preguntes que potser només tinguen resposta quan veiem que el passat està a punt de trencar-se en miquetes. Després de vint anys de voluntari exili a Alemanya, el croat-bosnià protagonista de Cirkus Columbia torna el 1991 a l’antiga Iugoslàvia, mesos abans de l’esclat de la guerra dels Balcans.

Aquest antic fugitiu del comunisme és un home petulant que exhibeix amb desvergonyiment la imatge del nou ric i camufla les misèries que van marcar la seua existència. Viatja en un Mercedes roig, té les butxaques repletes de marcs alemanys i arriba en companyia d’una jove i atractiva nóvia. El seu retorn té l’objectiu de recuperar la casa on va créixer, divorciar-se de la seua antiga esposa i trobar el fill que mai no va conéixer. No li importen els mètodes a utilitzar: per alguna raó és un triomfador. A més, un cosí seu acaba de ser nomenat alcalde democràtic de la ciutat.

Antic documentalista que va filmar el front de Sarajevo per a després refugiar-se a Bèlgica, Danis Tanovic va obtindre premis i prestigi internacional amb el seu primer llargmetratge de ficció, En tierra de nadie, premiat amb l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i on aconseguia suscitar rialles amb la seua brillant dissecció de l’absurd de la guerra. Dues pel·lícules i nou anys més tard, Tanovic continua utilitzant la ironia per a escrutar inferns familiars i el d’una societat abocada al disbarat bèl·lic. El resultat és una tragicomèdia sobre l’esperança, que utilitza el cinema com a element reflexiu però no tediós.

Lluís Bonet Mojica (LA VANGUARDIA 15/07/2011)

COSES DE FAMÍLIA

Després d’una fallida excursió als afores del cinema europeu de qualité (El infierno i Triage se bastan y sobran para hundir una carrera emergente), Danis Tanovic s’ha adonat que no hi ha com tornar a casa per a recuperar l’empenta perduda. Cirkus Columbia comença amb la tornada a la pàtria de Ditko, que vol recuperar la seua casa en un poble bosnià després de vint anys a Alemanya. Això implica el desnonament de la seua exesposa i el seu fill, que acabarà enamorant-se de la dona que ha acompanyat Ditko, qui podria convertir-se en la seua madrastra. En les escenes entre el jove Martin i la descarada i solitària Azra es mastega la tensió sexual, i són, de lluny, el millor d’aquesta humil pel·lícula.

No és casual que la història se situe als inicis de la guerra dels Balcans, perquè aspira a reflectir la dinàmica de picabaralles ètniques i religioses del conflicte en el context d’una família que es va trencar en els temps de la dictadura comunista de Tito. Són temps en què el teu millor amic pot denunciar-te per a formar part de l’exèrcit, o el teu veí de sempre pot amenaçar-te de mort. Tanovic, que ja va explotar els dilemes morals en En tierra de nadie, cultiva ací una mena de costumisme al·legòric. Prefereix posar els peus a la terra, oblidar-se de les grans paraules i centrar-se en el drama quotidià. Està a punt d’assemblar-se a una pel·lícula de Kusturica, però sense la seua tendència a la fanfàrria ni el seu sentit èpic de les coses. Només en la imatge final –una atracció de fira amb les bombes com a teló de fons– s’atreveix amb l’al·legoria poètica.

Sergi Sánchez (LA RAZÓN, 15/07/2011)

LA FITXA

Bòsnia-Hercegovina i 6 països més, 2010. 113 minuts

Director i Guió: Danis Tanovic; basado en la novela de Ivica Djikic. Fotografia: Walther Van Den Ende. Producció: Amra Baksic Camo, Marc Baschet, Cédomir Kolar i Mirsad Purivatra.

Intèrprets: Miki Manojlovic (Divko), Mira Furlan (Lucija), Boris Ler (Martin), Jelena Stupljanin (Azra), Milan Strljic (alcalde).

PRÒXIMA PEL·LÍCULA

BEGINNERS / EUA, 2010

Mike Mills

Oliver coneix la impredicible i irreverent Anna uns mesos després de la mort de son pare. Mentrestant, els records de son pare Hal -un home que, després de més de quatre dècades de matrimoni, va eixir de l’armari als 75 anys- continuen aflorant. Ara Oliver s’esforça per estimar Anna amb la valentia i l’humor que ell li va ensenyar.