Loft

30 Maig

ENTREVISTA AMB KIYOSHI KUROSAWA

Pregunta: Per què va fitxar Miki Nakatani (Reiko) i Etsushi Toyokawa (Yoshioka) com a protagonistes?
Kiyoshi: Fins ara no havia dirigit cap pel·lícula protagonitzada per dones, i volia intentar-ho. Però el que no volia era donar-li a la protagonista el típic paper d'esposa o mare. M'imaginava més a una dona amb dificultats en la vida que finalment compleix els seus somnis. Un dia vaig conèixer Miki i em va donar la sensació que era una dona molt madura a l'interior i molt jove en l’exterior. Em va atraure molt la seua presència. I quant a Etsushi, sempre he pensat que és un actor allunyat de la realitat i que era perfecte per a aquesta pel·lícula.
P: La interpretació de Hidetoshi Nishijima (Kijima) i Adachi (Aya) és molt interessant.
K: Adachi és una actriu amb un aura misteriosa i vaig pensar que era perfecta per a aquesta pel·lícula. Hi havia escenes en les quals estava intrigat per saber com les interpretaria. Va actuar amb molta naturalitat fins i tot quan es llançava damunt de Etsushi, que mesura 30 cm més que ella. Amb Hidetoshi havíem treballat una vegada fa temps. El conec molt bé i quan escrivia el guió ja pensava en ell. Les seues interpretacions són excel·lents. Loft és una història al·legórica però la presència del seu personatge era l'únic element real i cruel. I cada vegada que apareixia el personatge en escena ens donava la sensació que alguna cosa roïna ocorreria.
P: Podem considerar Loft com una pel·lícula de terror?
K: En els últims anys, s'han posat de moda les pel·lícules de terror japoneses. Són pel·lícules en les quals apareixen criatures estranyes en un ambient molt normal. Però l'ambient del Loft és a l'inrevés. Originàriament en les pel·lícules de terror hi havia diversos elements com l'amor, etc. i s'utilitzaven llacs o boscos com a escenaris. I jo volia reproduir-ho en la nostra època.
P: Quan va dirigir la pel·lícula Doppelgänger, la història ja estava acabada però la va desmuntar i la va anar reconstruint al llarg del rodatge, veritat? És aquest el seu estil de rodatge?
K: No tenia intenció de desmuntar-la però al llarg del rodatge, va haver-hi detalls que vaig haver de canviar perquè sorgien imprevists que s'incorporaven com a elements afegits a l'obra. Açò no es pot fer amb l'animació. Rodar una pel·lícula provoca diferències i contradiccions.
P: Però si modifica la història també cal canviar el guió. Açò no li va donar molt treball?
K: Cert. L'escena que vam agregar va ser l'escena en què Yoshioka explica el que li ha succeït amb Aya. Vaig acabar d'escriure el guió dos dies abans del rodatge d'aqueixa escena. Etsushi em va dir que em donara pressa perquè ell sabia que seria un diàleg molt llarg i no podria memoritzar-ho en un sol dia. I hi ha una altra escena al principi de la pel·lícula, en la qual Miki es maquilla davant de l'espill. Tenia intenció d'utilitzar aquesta presa durant uns segons en una altra escena però com estava molt ben feta la vaig utilitzar al principi. La seua cara llueix molt bonica però també transmet la sensació d'inquietud o tristesa com dient-nos que va a ocórrer alguna cosa, veritat? Ho vaig modificar en el procés de muntatge perquè em vaig fixar que era una bona escena.
P: Moltes de les seues obres deixen volar la imaginació als espectadors. Crec que Loft és una d'elles.
K: Sempre em pregunte “Fins a on he de mostrar-los?”, “Serà divertit definir-ho clarament?”. En aquesta pel·lícula l'estranya història d'amor entre Yoshioka i Reiko és la base. Encara que hi ha elements inexplicables, si la història és coherent de principi a fi, pense que és millor no donar detalls redundants. En alguns moments vaig dubtar si li hi havia afegit massa elements però em vaig convèncer pensant que David Lynch ho hauria fet més i que Zigeunerweisen de Seijun Suzuki era molt més complexa. Per això crec que està bé així. L'última paraula la tenen els espectadors. Si reaccionen bé crec que és un èxit i si no, serà un fracàs.
http://www.cinefantastico.com/entrevista.php?id=218
ENTRE EL TERROR Y LO BIZARRO DELIRANTE
Kiyoshi Kurosawa parte de un film de terror y termina en una suerte de película clase Z. Una escritora con alucinaciones y problemas para terminar una novela se muda a un caserón alejado que le recomienda su editor. Ahí se entera que se ha descubierto una momia en un pantano cercano y que su descubridor ha llevado a la momia a un laboratorio universitario exactamente enfrente de su casa (cabe aclarar que, casualmente, en ese terreno específico, están sólo la casa y el laboratorio).
A partir de esa coincidencia, la trama comienza muy lentamente a enloquecer hasta el accelerando final. En el medio hay espacio para el dominio de Kurosawa de la luz, el sonido, la música, y el horror a lo desconocido a través del fuera de campo, mediante los cuales logra generar un clima permanente de tensión y suspenso. A medida que la historia avanza, intervienen elementos propios de los films de terror japoneses del género Yurei , los cuales no queda claro si Kurosawa cita o parodia. El propio nombre de la protagonista, Reiko, alude al alma, contraposición de yurei, fantasma (espectro que permanece entre los vivos. "La mayoría de estos yurei son mujeres que sufrieron alguna decepción sentimental y que se consagran a la venganza"). Simbólicamente, a pesar de todos sus traumas, la protagonista representa la vida y la posibilidad de limpiar y reestablecer el balance del yurei. Basado en films anteriores, se puede llegar a la conclusión que, de todos modos, los yurei no se conforman tan fácilmente. Aquí es donde Kurosawa toma el giro brusco y decide llevar este elemento al paroxismo.
Esa creciente irracionalidad en el guión se acelera notablemente en el último cuarto de hora, llegando a niveles de lo bizarro que en vez de miedo llevan a la risa descontraída. Si es esa la intención, los últimos 25 minutos son para el recuerdo por el nivel de delirio, incoherencia y actuaciones esquemáticas rodeados de una fotografía sugerente.
Diego Braude http://www.imaginacionatrapada.com.ar/Cine/loft.htm

Estas son de esas películas que hay que ver con paciencia, como es ya típico de este director que se toma las cosas con mucha calma pero no al punto de llegar al tedio, por algo es considerado uno de los mejores directores de Japón, porque tiene la extraña virtud de hacerte una película de 2 horas que bien podría durar 60 minutos pero sin que esto resulte un defecto.
Loft no es el mejor trabajo de Kurosawa pero tampoco el peor, Cure era una película bastante insufrible y con el tiempo Kurosawa fue tomándole la mano a los tiempos de sus películas pero manteniendo siempre la misma línea. Teniendo en cuenta esto en Loft nos vamos a encontrar con una película un tanto diferente a lo que estamos acostumbrados en el cine asiático de terror, no por su historia sino por su desarrollo y sobretodo por los sustos con que nos vamos a encontrar. Hay apariciones que están un poco recicladas pero otras están magníficamente realizadas, esto se nota sobretodo en la primera mitad de la cinta donde la pobre mujer tiene que convivir con una momia de 1000 años. Este es uno de los detalles que no me gustaron de la trama, nadie en su sano juicio dormiría con una momia en el mismo cuarto, ni el menos creyente! Loft no pretende dar miedo con apariciones en flash y sonidos estruendosos sino que éstas más bien están en la línea de Retribution, lentas y que dan un impacto visual al espectador, al menos eso intenta.
La segunda mitad de la película no estuvo tan bien, se notó muy confusa y parecía que perdía el norte, pero pasa algo en un momento que no lo preveía, uno de los mejores momentos del film. Hay una sensación un tanto agridulce con esta escena, porque es terrorífica, pero debieron mejorar más el maquillaje.
Argumentalmente los asiáticos acostumbran a no dejarnos tranquilos con tramas y finales sencillos, quieren que nos quememos el bocho y Loft no podía quedarse afuera, hay un final trampa que debemos pensar un poco para unir las piezas, una revelación bastante inquietante. Las actuaciones son correctas pero no logran destacar por culpa de unos personajes bastante insípidos, sobre todo el de la mujer, que la verdad le faltaba una buena zarandeada xD.
Loft logra una buena atmósfera de terror en varios momentos pero los personajes poco atractivos y una trama un tanto irregular impiden que sea una película redonda. La recomiendo, pero hay que verla distendido y sin apuros.
http://www.bloghorror.com/2010/01/loft-2005.html

LA FITXA
Japó, 2005. 115 minuts
Director i Guió: Kiyoshi Kurosawa. Fotografia: Akiko Ashizawa. Música: Gary Ashiya. Productor: Atsuyuki Shimoda .
Intèrprets: Miki Nakatani (Reiko Hatuna), Etsushi Toyokawa (Makoto Yoshioka), Hidetoshi Nishijima (Koichi Kijima), Yumi Adachi (Aya).