La
voz del viento
és un projecte documental que enllaça a través del llenguatge
audiovisual, tres viatges al voltant del canvi de cultura i
l’emergència d’una nova consciència universal.
-
Un viatge real: un viatge de Provença a Granada, seguint una línia
de projectes alternatius.
-
Un viatge interior: una expressió dels conceptes, les reflexions i
els sentiments que es van generant amb el viatge.
-
Un viatge col·lectiu: la idea d’un nou món que germina. La
utopia, l’horitzó que continua avançant.
DADES
SOBRE EL VIATGE
-
21 dies de viatge, 5000Km.
-
35 projectes visitats.
-
Més de 200 persones trobades
-
9 parcs naturals.
OBJECTIU
La
idea era fer un film experimental, utilitzant el llenguatge
audiovisual per a transmetre sensacions i conceptes. El tema, una
altra cultura més justa i harmoniosa que lluita per nàixer. És una
història sobre el canvi constant i els cicles naturals.
Un
nou món germina en l’inconscient col·lectiu de la gent i ja
emergeix amb força en molts cors en molts llocs del planeta. Les
llavors que portem són el fil conductor de les nostres trobades.
Establim a través d’elles un enllaç entre tots els projectes
visitats i, alhora, amb la totalitat de projectes que germinen i es
multipliquen en tot el món.
Dins
d’aquest viatge col·lectiu les nombroses experiències visitades
permeten abordar temes que s’entrecreuen al voltant de
l’agroecologia, la permacultura, el decreixement, la cooperació i
l’empoderament personal i col·lectiu. Més globalment volem
reflexionar dins del pensament actual adreçat cap a un canvi
cultural, un nou paradigma postcapitalista.
La
idea és acariciar l’esperança que el món evolucione finalment
més enllà de l’egoisme, el materialisme, la corrupció i la
competició, que supere segles d’història d’opressió, cap a un
model nou, on la (re)connexió amb la naturalesa de manera profunda i
el canvi radical en el nostre tracte cap als éssers vius pot ser la
clau.
CONTEXT
Jean-Luc
és agricultor, porta 27 anys cuidant dues hectàrees de terra al
parc natural de la serra de Luberon, a la Provença francesa. A més
de mil km, seguint el Mediterrani cap al sud, ressona la ciutat de
Granada amb una forta evocació per a ell. Jean-Luc és productor de
llavors naturals i ecològiques de més de 250 varietats,
tradicionals, antigues i rares. Ell anomena el seu jardí le
potager d’un curieux
(l’hort d’un curiós). Tant el seu jardí com la seua xicoteta
cabana on viu, estan plenes d’escriptures, reflexions, pensaments,
poesies… És un curiós i s’obri a l’exploració, tant
intel·lectual com filosòfica i quasi espiritual.
Es
manté connectat al món gràcies a les moltes trobades i,
quotidianament, amb la ràdio i internet. Es considera a si mateix un
transmissor en difondre pel món les seues llavors de canvi. Va estar
involucrat últimament en la campanya pel decreixement a França i
forma part de la xarxa de llavors camperoles a França.
Ens
vam conéixer durant la primavera de 2011 i vaig estar treballant amb
ell a l’hort durant uns mesos. Arribava jo amb molt impuls d’una
energia creixent de canvi i la seua articulació pràctica en l'àmbit
local, després d’haver treballat un parell d’anys en temes de
transformació social a través del consum responsable i les xarxes
socials. Es van donar molts debats interessants i una bona connexió,
vam viure junts, en la distància, la primavera àrab i el 15-M entre
llavors, planters i compost: alguna cosa està germinant i quasi ho
podem palpar.
Després
de 4 mesos (que jo vaig passar a Espanya), em retrobe amb Jean-Luc a
sa casa al novembre de 2011 i em diu que vol un descans, li ho demana
la seua terra, li ho demana el seu cos, però sobretot li ho demana
el seu esperit. Vol observar, veure què ocorre al seu Jardí i també
vol veure que està passant al món, més enllà del seu dia a dia
local. Em proposa que vaja amb ell de viatge fins Granada. De seguida
connecte amb la idea i li propose que fem parades, que intercanviem
les seues llavors i trobem gent lligada al moviment i que així podem
conéixer i anar vivint que és el que està ocorrent: de Girona a
Granada hi ha molts projectes inspiradors tant personals com
col·lectius… I aleshores sorgeix la idea: per què no portem una
càmera i ho gravem?
AUTORIA
El
meu nom és Carlos Pons. Estic instal·lat a França des de març
2011, quan vaig conéixer Jean-Luc. Tinc com a projecte immediat
continuar aprofundint en els meus coneixements de Permacultura i
continuar participant en la construcció d’un món millor.
He
participat en 15 documentals independents, amb diferents rols,
principalment de so i postproducció, però també de guió i
realització. Entre ells destaque el documental Cubanía
sobre la vida a Cuba, eixa "illa" del capitalisme. Al
mateix temps he treballat en la producció de 10 discos de música i
abans vaig passar 4 anys treballant en producció audiovisual a
Londres.
Sempre
he estat lligat als moviments de justícia social, solidaritat i
defensa del medi ambient i últimament estic implicat en el moviment
per la sobirania alimentària i les iniciatives de transició cap a
un sistema social més just i harmoniós. He viscut de prop
l’evolució dels moviments agroecològics d’aquests últims anys
i he participat en diversos fòrums i reunions. Jo coneixia ja una
bona part dels projectes que hem visitat.
Sóc
membre cofundador de 3 associacions: Mosaic Project
(www.mosaicproject.net),
Colectivo Miradas (www.colectivomiradas.org)
i Asociación Moviments (www.moviments.org.es).
I participe també en l'Aliança per la sobirania alimentària dels
pobles (http://www.alianzasoberanialimentaria.org;
http://viacampesina.org)
i en l’associació francòfona de Permacultura “Brin
de Paille”
(http://permaculture.fr).
FINANÇAMENT
Hem
filmat més de 50 hores d’imatge i so. Hem finançat amb un
microcrèdit les despeses del viatge i de l'operador de càmera
(4000€). Hem llançat dues iniciatives de crowdfunding
(una a Espanya i l’altra a França) per a aconseguir una part del
pressupost; també hem comptat amb el suport de l’Associació
Perifèries amb una aportació de 1000 €. El pressupost total
estimat és de 9500€ per a la producció del documental i l'edició
en DVD. Aquest és un projecte sense ànim de lucre, raó per la qual
no s’esperen beneficis més enllà de les despeses mínimes de
producció. Si se n’obtingueren, aquests servirien per a expandir
la seua difusió.
PROJECTES
I PERSONES QUE APAREIXEN AL DOCUMENTAL
Mas
Franch, Ecollavors, Esporus, Semillas Madre Tierra, Eco colonia
Calafou, Didac S.Costa, 15M, Miquel Vallmitjana, Enric Duran,
Cooperativa Integral Catalana, Esther Vivas, Derecho de Rebelión,
AureaSocial, Gustavo Duch, Revista Soberanía Alimentaria, Yaiza, Can
Masdeu, Guillem Tendero, La Garbiana, Roy Littlesun, Universidad del
corazón único, Josep Pamíes, Dolça Revolucio, Ecoxarxa Lleida,
Permacultura Montsant, Mariano Bueno, Ecollaures, Llavors d´aci, Red
sostenible y creativa, Ojo de agua, La Cúpula, Felah Mengus,
Temazcali Efímero, La Tribu, BioAlacant, Vicent Bordera, Patricia
Dopazo, Plataforma por la soberanía alimentaria País Valencià,
Perifèries, Mercatremol, Proyecto Rúcula, Jardines de Acuario, Red
de Permacultura del Sureste, Los Albaricoqueros, Rincon del Segura,
Nuevos Recolectores, Sunseed, Agrodilar, Hortigas, Ecovalle, 15M
Granada, La comida en nuestras manos.
LA
FITXA
Direcció
/ Muntatge / So/ Producció:
Carlos Pons. Llavors
/ Escrits:
Jean-Luc Danneyrolles. Imatge:
Samuel Domingo. Banda
Sonora:
Marta Gomez; Felah Mengus i altres. Producció:
Virginia Cabello.
PRÒXIMA
PEL·LÍCULA
FOUR
LIONS
/ Regne Unit, 2010
Christopher
Morris
Omar,
un musulmà radical de nacionalitat anglesa, ha creat una cèl·lula
terrorista de la qual formen part el seu germà Waj, un xic molt
simple, Barry, un extremista que odia els blancs, i Fessal, un
aprensiu fabricant de bombes. Mentre que Omar i Waj estan al Pakistan
en un camp d’entrenament mujaidín, Barry recluta Hassan, un
aspirant a raper. Quan Omar torna a Gran Bretanya, hi porta un pla:
un atac suïcida contra un objectiu occidental insòlit. ATENCIÓ: És
una comèdia (o més bé una farsa)!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario