UN TREBALL MODÈLIC
Hi ha ficcions sobre personatges tan transcendents com lamentablement reals, amb una tèrbola conducta, amb una responsabilitat davant de la història, el present més inquietant, que posseeixen un morbo afegit i en les quals la invenció podria acostar-se a l’autenticitat. L’antic primer ministre del Regne Unit que protagonitza la molt atractiva novel·la de Robert Harris El poder en la sombra s’anomena Adam Lang i és acusat públicament d’haver col·laborat en el segrest i en les tortures de la CIA a ciutadans britànics. Lang ha obtingut un fabulós contracte d'una editorial per a publicar les seues memòries, biografia que encara que vaja signada per ell serà escrita per un negre, un professional que des de l’anonimat donarà la convenient forma literària als records vitals i a la carrera política de l’assetjat líder. Fins els habitants del limbe poden intuir que estan parlant de Tony Blair, d’aquell informat líder que va ajudar a envair i devastar un país molt llunyà en el sagrat nom d’una abjecta mentida.
Imaginar en imatges i sons les desventures, les intrigues, els clandestins delictes i els interessos sòrdids que han forjat el passat d'aquest home i amenacen el seu present pot convertir-se en un retrat amb escasses empremtes de política-ficció i en un espectacle apassionant si cau en mans d’un acreditat narrador d’històries retorçudes, d’algú amb capacitat per a dotar de tensió i misteri un univers de falses aparences, d’ombres, d’ocultació. Hitchcock s’haguera sentit en el seu ambient amb eixe argument. Polanski, un creador obsessionat amb el mal en les seues molt variades formes, sap que ací està al servei d’una idea aliena, que la seua autoria serà menys recognoscible, però fa un modèlic treball professional, un relat farcit de suspens, humor càustic, al·lèrgic als tòpics, imprevisible, maliciós, amb poder visual i diàlegs mordaços, en què no sobra ni falta res.
El magisteri d’un director per al qual la càmera no té secrets, d’un impagable transmissor de clima, inventor de seqüències perfectes que et fan sentir la mateixa tensió, el mateix emprenyament i la mateixa por que eixe negre encabotat a bussejar en els perillosos enigmes i en les maquiavèl·liques ocultacions del seu biografiat, també es prolonga a interpretacions molt sòlides de protagonistes i secundaris. Polanski ho fa imposant economia de gestos a un actor amb tendència a l'excés com Ewan McGregor, i propiciant que l’infravalorat Pierce Brosnan faça una creació memorable de Blair. Perdó pel lapsus mental... d'Adam Lang.
Carlos Boyero (EL PAÍS, 26 de març de 2010)
JOIÓS SUSPENS
El frustrat projecte de Roman Polanski i el novel·lista Robert Harris de rodar Pompeya va tindre un final feliç en convertir-se en El escritor, un thriller amb aroma a Chandler, basat en un text excel·lent, que s’adapta com un guant a la personalitat artística del director. Partint d’un repartiment quasi perfecte, Polanski transmet l’autenticitat d’una trama viscuda en primera persona per Harris, la proximitat del qual a l'ex primer ministre Tony Blair va acabar amb motiu de la intervenció a Iraq. El thriller polític és un vehicle més que adequat per a l’escenificació d’una tragèdia solemne, amb ecos shakespearians (recordem que el seu director ja va visitar Macbeth), on l’acció i la violència es despleguen amb una elegància magistral, a través d’intrigues cortesanes-familiars, en cases-castells moderns i inexpugnables. Les dosis de suspens en El escritor recorda de vegades el cinema de Hitchcock (l’enigmàtic personatge de la rossa Kim Cattrall, el tractament del paisatge, l’excel·lent partitura d’Alexandre Desplat, etc.) però sempre, amb el segell d’autoria del director de Chinatown (1974) i El quimérico inquilino (1976).
L’humor negre, marca de fàbrica de Polanski s’encasta amb els seus temes revisitats, l’omnipresència del mal, el desassossec de l’estranger, la paranoia.. La talentosa capacitat de filtrar la transcendència d’una trama política basada en fets reals amb la finor de la sàtira i la ironia, converteixen El escritor en una obra que traspua intel·ligència i un apassionat amor al cinema. Més enllà de la peripècia argumental, Polanski ens sedueix a través de la creació d’una atmosfera en què ens submergim sense contemplacions, agraïts per eixe poder de suggestió que va fer clàssic el cinema negre, basat en el tempo, en l’atractiu psicològic dels personatges que desfilen, en els diàlegs enginyosos, en la fotografia, els meticulosos plans de la qual aporten eloqüència sense pesada densitat. El clima (plujós, gris, amenaçador) és un element més, un altre personatge, que aporta la mateixa freda desolació buscada en els interiors fotografiats amb eixa obsessiva perfecció que Polanski va aplicar a cadascun dels aspectes del film. Els girs dramàtics fan fluir la història amb naturalitat, sense necessitat de trampes ni manipulacions, de manera elegant i eficaç, i eviten la pretensió d'aspirar a la grandiloqüència en el resultat, que va meréixer amb escreix l’Ós de Plata al millor director (que Polanski tampoc va poder recollir) en la 60a Berlinale.
Eva Peydró (Cartelera TURIA / març 2010)
LA FITXA
The ghost writer. França, Alemanya, Regne Unit, 2010. 128 minuts.
Direcció: Roman Polanski. Guió: Robert Harris i Roman Polanski, basat en la novel·la “El poder en la sombra”, de Robert Harris. Fotografia: Pawel Edelman. Música: Alexandre Desplat . Producció: Roman Polanski, Robert Benmussa i Alain Sarde.
Intèrprets: Ewan McGregor (escriptor), Pierce Brosnan (Adam Lang), Kim Cattrall (Amelia Bly), Olivia Williams (Ruth Lang), James Belushi (John Maddox), Timothy Hutton (Sidney Kroll), Eli Wallach (vell), Tom Wilkinson (Paul Emmett), Robert Pugh (Richard Rycart).
PRÒXIMA PEL·LÍCULA
NACIDAS PARA SUFRIR / Espanya, 2009
Miguel Albaladejo
Flora, de 72 anys, és una dona soltera d’un xicotet poble que sempre s'ha dedicat a tindre cura dels seus familiars. La seua única germana va morir molt jove i li va deixar tres nebodes de les quals també se’n va ocupar. Les tres nebodes van créixer i se’n van anar del poble, i ara Flora està espantada perquè, en arribar a la vellesa, veu que arriba el moment que hauran de cuidar d’ella i tem que la porten a la residència on treballa una d’elles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario