Honeymoon

9 Gener

Hui dia hi ha milions de persones desitjoses d'emigrar des d'uns països on hi ha amenaces polítiques i econòmiques i no es respecten els drets fonamentals. Albània i Sèrbia comparteixen l'objectiu de convertir-se en membres de la Unió Europea, ja que des del punt de vista geogràfic i cultural pertanyen a eixe àmbit. Problemes com el de Kosovo només es resoldran quan Europa els òbriga les portes. Som països veïns però a causa d'un mal exercici de la política s'ha generat un antagonisme absolutament antinatural entre serbis i albanesos. Honeymoons és la primera coproducció entre ambdós països i estic orgullós d'haver aconseguit que el projecte es materialitzara: el futur està en la cooperació, no a aprofundir en les diferències que ens separen.

La joventut d'ambdós països només desitja una vida millor. No els interessa la política. Només volen viure en un món normalitzat. En la pràctica les dues parelles fugen dels seus respectius entorns, que estan sotmesos a uns prejudicis i a una impaciència que es manifesten de moltes formes. Honeymoons tracta de centrar-se en el present, protagonitzat per una generació de joves que no són culpables del que va passar, ni del que està passant, però per a la qual l’única forma de salvar-se’n és fugir.

Goran Paskaljevic

LES DUES EUROPES

No és un fet massa habitual que un director guanyi el premi a la millor pel·lícula en el mateix festival tres vegades. Tot i que alguns considerin que esdevé un botí excessiu pels mèrits del director, el que sí que resulta cert és que gràcies a l'impuls donat pel Festival de Valladolid, el serbi Goran Paskaljevic pot estrenar regularment les seves propostes arreu d'Europa. Reconegut arreu del món pel seu primer treball La otra América, Paskaljevic no ha deixat de mostrar al llarg de la seva filmografía les seqüeles que el conflicte dels Balcans generaren a tota una generació que es creien fins aleshores part d'Europa. Lluny de la violència formal i narrativa d’El polvorín, però propera amb el seu missatge farcit de pessimisme, Honeymoons amplia els horitzons geogràfics per ubicar-se, a més de Belgrad, a la veïna Albània. D'aquesta manera, ens trobem davant una pel·lícula que planteja dues situacions gairebé simètriques i que es resolen de la mateixa manera malgrat formar part de dos països i dos ambients (l'urbà i el rural) teòricament diferents. La celebració de dos casaments als quals les dues parelles protagonistes es veuen forçats a assistir-hi servirà per reflectir no sols les velles rancúnies que encara deambulen per Sèrbia o Albània, sinó també les conseqüències d'uns conflictes que han deformat fins a fer-la irreconeixible una societat de la qual els protagonistes han renunciat a prendre-hi part. La sortida a Itàlia i a Àustria sembla una opció per afrontar un futur que, almenys laboralment, sigui més fructífer, però el que sembla un pas vital de mínima dificultat esdevé un mur infranquejable. De bell nou, els protagonistes prenen consciència que malgrat viure al mateix continent, no formen part d'aquesta idea d'Europa establerta per una Comunitat Europea revestida de moralitat però que fou capaç, en el seu moment, de tancar els ulls davant un conflicte bèl·lic que s'esdevenia a les seves entranyes i tancava amb sang i horror les portes del segle XX. No és casual, doncs, que la filmografia de Paskaljevic en general i Honeymoons en concret transmeti a l'espectador (sobretot l'europeu anomenat occidental) una barreja de pessimisme i remordiment a parts iguals. N'és un bon exemple la imatge final del film, en la qual sembla que només els trens de mercaderies són capaços de creuar les fronteres i, en el fons, semblen els únics benvinguts a les nostres contrades.

Carles Ribas (http://www.cinematruffaut.com)

NOCES DE PÓLVORA

La celebració d'una boda és un d'eixos ritus socials en què sol aflorar el pitjor del ser humà: un remolí d'estridència i alegria histèrica, on l'oficialització d'un miratge -la unió de dos mitges taronges- funciona com a pista falsa per a camuflar l'estructura profunda de tot l'assumpte, que no és una altra que el calibrat i la posada en comú de la diferència. D'una banda, la diferència entre els dos clans familiars que xoquen i trauen pit en un saló de banquets, soterradament convertit en arena d'una baralla de galls. Per un altre, les xicotetes, substancials i doloroses diferències que es donen en l'interior de cadascun d'eixos clans. En Honeymoons, coproducció serbi-albanesa Goran Paskaljevic amplia de manera significativa el camp de batalla de la paradoxa matrimonial i no sols parla de convivències impossibles entre les ruïnes de recents conflictes: també acaba abordant la conciliació impossible entre el somni de la Nova Europa i els carregaments d'esperança que hi dipositen els pàries que aspiren a saltar les seues reixes electrificades per letals prejudicis racials i de classe.

Honeymoons divideix la seua trama en dues bodes -una albanesa i una altra sèrbia-, però no s'interessa pels seus respectius protagonistes, sinó pels que se situen al fons de pla, en eixe lloc on l'invitat és el perfecte destinatari de tota l'agressivitat latent sota la impostada alegria: dues parelles que emprendran les seues fugues paral·leles cap a una Terra Promesa que es revelarà feroç zona d'exclusió. Paskaljevic dedica apunts incisius a la pervivència de la guerra en temps de pau, l'obscena vampirització mediàtica de la pèrdua i la violència que genera la interpretació esbiaixada d'un atemptat, però converteix els seus personatges en poc més que ramat sense més possibilitat que el camí a l'escorxador.

Jordi Costa (EL PAÍS, 30 d’abril de 2010)

LA FITXA

Medeney Meses. Sèrbia-Albània, 2009. 95 minuts

Direcció: Goran Paskaljevic. Guió: Goran Paskaljevic i Genc Permëti. Fotografia: Milan Spasic. Música: Rade Krstic. Producció: Goran Paskaljević, Ilir Butka y Nikola Djivanović.
Intèrprets: Nebojša Milovanović (Marko), Jelena Trkulja (Vera), Jozef Shiroka (Nik), Mirela Naska (Maylinda), Bujar Lako (Rok), Yllka Mujo (Vevo), Lazar Ristovski (oncle de Vera), Petar Božović (pare de Vera), Danica Ristovski (mare de Vera).

PRÒXIMA PEL·LÍCULA

EL GRAN CARNAVAL / EUA, 1951

Billy Wilder

Charles Tatum és un periodista sense escrúpols que travessa una mala ratxa a causa de la seua addicció a l'alcohol, i que s'ha vist obligat a treballar en un xicotet diari de Nou Mèxic. Quan un miner indi es queda atrapat en un túnel, Tatum veu l'oportunitat de tornar a ser algú en el món del periodisme, donant espectacularitat al cas i allargant el rescat en connivència amb el xèrif de la localitat. Un argument molt actual, no?