Tropa de Elite

2 de Novembre

ENTREVISTA AMB JOSÉ PADILHA

El brasiler José Padilha va guanyar amb el seu debut en la ficció, Tropa de élite, l'Ós d'Or en l’últim Festival de Berlín envoltat en la polèmica. El film, que alguns titllen de reaccionari, narra els afanys de la policia de Rio de Janeiro davant una visita del papa el 1997.

Cinc anys després de Ciudad de Dios (Fernando Meirelles) arriba a les pantalles espanyoles Tropa de élite, que pot ser entesa com el seu revers. Si aquell gran èxit descrivia la vida a les faveles de Rio de Janeiro amb un estil visual impactant des del punt de vista dels seus patits habitants, ara la flamant guanyadora de l’últim Festival de Berlín fa el mateix partint de l’experiència de la policia. José Padilha (Rio de Janeiro, 1961), reputat documentalista, debuta en la ficció amb un film que ha acaparat tants elogis com crítiques. Per a alguns, es tracta de l'imprescindible complement per a entendre una realitat complexa. Per a altres, el retrat d’un cos d’elit (la BOPE) de la policia brasilera que actua al marge de la llei acaba convertint-se en una defensa de l’“ull per ull” i la creació de grups a l’estil dels GAL. El director José Padilha explica a EL CULTURAL els motius d’un film fotografiat (Lula Carvalho) i escrit (Bráulio Mantovani) pels mateixos artistes que van participar en la referencial Ciudad de Dios.

– Per què retrata la BOPE i no la policia ordinària?

– Va ser decisiva la complicitat de Rodrigo Pimentel, exmembre d'eixe cos. I Ciudad de Dios, clar, va ser també una altra gran inspiració. Han transcorregut sis anys des que es va estrenar i la seua empremta és poderosa. La violència en les grans ciutats va començar a ser llavors el tema que més ens interessa als cineastes de la meua generació.

– Quina és la seua aproximació a eixa violència?

– Partisc de la base que la violència forma part de la naturalesa humana. Ens acompanya des de l’alba dels temps. S’han de donar determinades coordenades perquè una societat se n'allibere. La pau relativa és rara, és un fet històric. Per tot això, les arts no poden ignorar la violència, han d’analitzar meticulosament les seues raons. Si arribem a comprendre-la, podrem fer-li front. El meu film tracta d’això: analitza les raons i condicions que condueixen a la profundíssima corrupció de la policia de Rio de Janeiro. I no és un problema brasiler, afecta també les societats europees.

– On creu que estan les arrels del mal?

– La gent, quan parla del meu país, sol equiparar violència i pobresa. I no és així. En el món hi ha ciutats tan paupèrrimes com Rio o São Paulo però sense la mateixa violència. És un tema que m’obsessiona i al qual, de fet, li he dedicat ja dues pel·lícules. La primera, Bus 174, contava com els xiquets i els petits criminals són ignorats per l'Estat i acaben convertint-se en criminals. Amb Tropa de élite he volgut analitzar d'on prové la violència i la corrupció policial.

– D'una banda assenyala la responsabilitat de l'Estat, però també crítica la classe mitjana per consumir drogues i perpeturar el problema.

–Hi ha una clara responsabilitat de l'Estat. Els policies tenen un sou baix i molt poca educació. Alhora, són obligats a arriscar la vida tots els dies. Eixe és el camp de cultiu de la violència i la corrupció, però la meua pel·lícula no diu que la classe mitjana provoque que la pobresa degenere en violència. La pel·lícula critica a l'Estat com a creador d’estos mals. I no crec que la societat i democràcia brasileres estiguen en perill. La violència no té un origen polític.

– Després de rodar la pel·lícula, se li ocorre alguna solució al problema?

– No! Com resoldre eixa xacra? No tinc la resposta. Crec que ningú no la té. La corrupció de la policia és una gangrena que no té cura, els paguen una misèria per jugar-se la vida. Els policies sotmeten els detinguts a tortures infrahumanes, perquè ells mateixos reben eixe tracte. El factor fonamental és la hipocresia, subjacent a la violència.

– La pel·lícula ha tingut un èxit espectacular al seu país. A què creu que es deu tanta atenció?

– Em resulta difícil explicar per què una xicoteta pel·lícula generada des de la companyia que porte amb Marcos Prado, Zazen Produçoes, integrada per a penes sis persones, ha pogut crear semblant “febre”. D’una banda, em va deixar atònit l’acaçament policial que patim, sobretot perquè revelàrem els noms dels policies que secretament ens van explicar els seus mètodes de tortura. Però no va ser només això. Associacions de drets humans i notables periodistes ens van acusar de tot: vam ser denunciats des de ser esquerrans radicals fins a feixistes d’extrema dreta. Mai vam pensar que provocaríem un fenomen social de tal dimensió. Crec també que un cert sector de la població es va sentir vindicat enfront de la brutalitat policial, sobretot a les faveles.

Tropa de élite està basada en fets reals succeïts en 1997, dos mesos abans que el papa Joan Pau II visitara les faveles durant una visita a Rio de Janeiro. La BOPE va organitzar la brutal “Operació Sa Santedat” de “neteja”, que Padilha qualifica d’absurda. El guió va passar per dotze versions fins a arribar a la de Bráulio Mantovani. El finançament tampoc no va ser fàcil. El poderós conglomerat multimèdia brasiler O Globo es va negar a finançar-la per no tindre un “final feliç” i va ser l'impuls de la companyia nord-americana Weinstein Company el que va permetre que tirara avant.

– Durant la filmació, l’equip al complet va ser segrestat.

– Nosaltres suposàvem que els gàngsters havien deixat les armes durant el rodatge a les faveles. Però un grup no identificat de criminals armats amb granades de mà i rifles ARA-15, ens va retindre durant un dia i ens va robar. Havent sigut identificada la favela Chapéu Manguerita, s’hi va instal·lar la desconfiança general quan la policia va entrar per a investigar el cas. Ja ningú no volia aparéixer en la figuració de la pel·lícula. I la seguretat ens va abandonar i ens va posar a tots en perill. Durant deu dies, la producció va estar suspesa. Tropa de élite es va convertir en víctima de la seua pròpia temàtica.

– Com va aconseguir acabar-la?

– Quan vam patir el segrest, la pel·lícula estava rodada al 50%. Vam realitzar localitzacions d’urgència i vam trobar un succedani que podria operar com la favela anterior. El problema següent va ser que la premsa va identificar el líder del grup que ens va segrestar i va resultar que vivia amagat en la nostra nova localització. Amb molt de coratge, vaig demanar ajuda al caps de la droga local perquè ens ajudara. Ell ens “va invitar” al meu productor Marcos Prado i a mi a un “passeig” pel bosc pròxim. Després d’una dura negociació, va acceptar de protegir-nos i la pel·lícula va poder ser finalitzada. Vam estar molt prop del desastre.

– I quina va ser la postura policial?

– Es necessita una autorització oficial per a rodar en el que es denomina “zones de perill”. Al principi, ens la van denegar. Després, des de la gendarmeria em van fer saber que em volien sotmetre a un interrogatori. Però vaig consultar al governador de Rio i em va dir que no havia de sotmetre’m a això en absolut. Vaig saber que a la gendarmeria s’acumulava un enorme dossier sobre la pel·lícula amb intencions censores. Al final, es va imposar una actitud raonable i els permisos van ser atorgats.

– Són els carrers de Rio tan insegurs com veiem en el film?

– L'any passat hi van morir quasi mil persones només per la violència policial. Als Estats Units, a penes van ser 200. No ens preocupa la nostra imatge sinó la nostra realitat. I el meu deure ha sigut ensenyar-la. Em complau que al meu país la pel·lícula haja fomentat el debat. Molta gent comuna m’ha felicitat. Fins i tot policies pel carrer em paren per a agrair-me-la!

Beatrice Sartori (EL CULTURAL, 17 de juliol de 2008)

LA FITXA

Tropa de elite. Brasil-EUA, 2007. 115 minuts.

Direcció: José Padilha. Guió: José Padilha, Rodrigo Pimentel i Bráulio Mantovani. Fotografia: Lula Carvalho. Música: Pedro Bromfman. Producció: José Padilha, Marcos Prado, James D’Arcy i Eliana Soárez.

Intèrprets: Wagner Moura (capità Nascimento), Caio Junqueira (Neto), André Ramiro (André Matias), Milhelm Cortaz (capità Fábio), Fernanda Machado (Maria), Maria Ribeiro (Rosane), Paulo Vilela (Edu), Marcelo Valle (capità Oliveira), André Mauro (Rodrigues).

PRÒXIMA PEL·LÍCULA

CAOS CALMO / Itàlia, 2008

Antonio Luigi Grimaldi

Ha passat el temps després de la mort sobtada de la seua dona i Pietro, un alt executiu d’una empresa audiovisual, sent una estranya barreja de caos i de calma alhora, però no ha trobat la pau interior. Pietro porta la seua filla Claudia al col·legi i, durant dies, es queda assegut al cotxe, esperant, observant la gent...